(105-71) El primer dia de la resta de la nostra vida

(105-71) El primer dia de la resta de la nostra vida 1024 683 BC Morabanc Andorra (web oficial)

Molt, molt difícil posar paraules a les sensacions que ens deixa la tarda d’avui. Realment complicat. Hauríem de ressuscitar Josep Plà, Shakespeare i Cervantes, fer una reunió, i igual ni entre els tres serien capaços de trobar les paraules per descriure l’amanida de sentiments que deixen aquestes hores. Les dades, que son fredes, diuen que la temporada ha acabat pel MoraBanc Andorra després de derrotar 105-71 l’Acunsa GBC. Els d’Ibon Navarro acaben novens en una temporada molt complicada. Tant que per moments ha posat a prova totes les reserves d’entusiasme de tothom. A les dificultats de jugar sense públic i a totes les situacions estranyes que deriven de la pandèmia, el Morabanc s’ha trobat amb una situació de moltes lesions (més que mai) i un parell de brots de Covid molt importants. La resistència del grup s’ha posat a prova molts cops i en tots, a base de treball i tossudesa l’equip ha estat capaç de refer-se i seguir endavant mentre cicatritzaven les ferides. I tot i això, tot i aquesta macabra cursa d’obstacles, faltant 5 minuts per acabar la darrera jornada de la lliga regular el MoraBanc era equip de Playoff. Gran Canària perdia a Sevilla i Unicaja a casa amb el Madrid. Els canaris han fet una recta final de partit excel·lent i han acabat guanyant i emportant-se la darrera plaça de playoff enfrontant-se amb el Madrid en primera ronda. Merescudament, res a dir. Depenien d’ells i han fet el que havien de fer. De fet, el que tothom pronosticava. La desinflada, o la decepció tricolor, arriba perquè l’equip i l’afició s’havien arribat a il·lusionar fonamentadament. Però les comèdies romàntiques amb final feliç només existeixen a Hollywood. Richard Gere a la vida real no s’hagués casat amb Júlia Roberts i si Herbalife Gran Canària depenia d’ell en la darrera jornada contra un rival que no es jugava res, doncs pots estar segut que guanyarà. I això ha fet. Dependre d’això era mala peça al teler. Però, i d’aquí les sensacions contradictòries, avui a la Bombonera els que hi han pogut anar han estat feliços. Molt. L’equip ha ofert espectacle excepte un inici de molts nervis, potser per agradar els aficionats. I la felicitat sobretot ha vingut per estar plegats. Equip i afició. Per tornar a sentir que el món torna a girar com abans d’aquesta maleïda pandèmia. Per dues hores hem sentit que tornàvem a ser nosaltres. Que l’energia tornava a fluir. No ha estat el darrer dia de res, ha estat el primer dia de tot.

Back to top