Amb la mel als llavis

Final amarg per un partit amb tres quarts sensacionals. Derrota en la final de la Regal Lliga Catalana per 65-68 davant de l’Fc Barcelona Lassa en un matx que els homes de Peñarroya van dominar amb solvència durant tres quarts. El Barça, que va arrencar 13 a sota el darrer quart, va tenir un despertar brusc a l’inici del darrer període guiat per un exhuberant Pau Ribas. En aquest context van remuntar els blaugrana davant d’un Morabanc Andorra que va viure un cert col•lapse en atac i que no va poder/saber sobreposar-se a la sensació permanent d’injustícia per moltes decisions arbitrals.

L’equip andorrà va manar sempre tret de les acaballes del matx. La posada en escena en el primer quart va ser excel•lent tot i les dues matineres faltes de Giorgi Shermadini. Feina seriosa, intensitat i una barreja ben treballada de seny i de rauxa segons el moment i la necessitat. El partit va quedar clar que aniria a pocs punts i el 10-5 i el 16-7 eren els avisos de per on anirien les coses.
Al descans l’anotació seguia sent baixa, 34-23, però la dinámica es mantenía inalterable. El control del joc era tricolor i el Barça estava molt incòmode. Feia l’efecte que es produiria el despertar del gegant però el tercer quart no va anar per aquí. La represa va tornar a mostrar superioritat del MoraBanc Andorra que va fer pivotar l’avantatge sempre sobre la desena de punts, acabant el tercer quart 13 amunt, 53-40.
13 punts son un bon avantatge però no definitiu i la sortida blaugrana va ser ferotge.Pau Ribas es va mostrar imparable i en aquest moment la rèplica andorrana no va ser prou sòlida per l’exigència que proposava el Barça. L’arbitratge hi va jugar un paper de decantador, però va contribuir a enterbolir la confiança amb la que l’equip andorrà havia jugat fins el moment.

Derrota, subcampionat però bona imatge de l’equip i un missatge inequívoc pels seguidors del páis: veniu a la Bombonera que ens ho passarem molt bé. Això promet.