CAS
CAT
El MoraBanc Andorra acaba superat en un partit de dues cares en una de les pistes més complicades de la competició. L’inicial homenatge a Joan Plaza en la que havia estat casa seva durant 325 partits no s’ha pogut arrodonir amb una remuntada que hagués significat la permanència a la Lliga Endesa.
Igualat començava l’enfrontament a Màlaga amb un intercanvi protagonitzat per Jerrick Harding i Killian Tillie. L’escorta tricolor agafava la responsabilitat ofensiva mentre que al darrere tancàvem bé les pilotes que escopia el nostre cèrcol. Amb tot això, el MoraBanc es col·locava mínimament per davant en el marcador superat l’equador (minut 5, 11-13). Els d’Ibon Navarro canviarien ràpid la dinàmica amb un Osetkowski inspiradíssim (20 de valoració al descans) per cuinar a foc lent un parcial de 9-0 que ens feia mal. Els nostres propis errors en defensa els hi feien fes fàcil la feina, i llavors érem nosaltres els que no trobàvem cistella. 27-16 per finalitzar el primer assalt després d’un triple final de Perry, on destacà, negativament, el nostre 3/10 en tirs de 2 i 1/7 en tirs de 3. L’Unicaja havia olorat sang, i volia molt més davant un Martín Carpena gairebé ple a rebentar. La diferència escalava fins als 18 punts de diferència després d’un nou parcial encaixat en iniciar el segon període, i els malaguenys marcaven amb sang aquesta línia fins bé marxar als vestidors. Els intents dels visitants eren insuficients davant un rival molt superior, i el 53-34 del descans feia justícia al que s’estava veient a pista. En tema d’encert ells eren l’altra cara de la moneda amb un 7/14 en tirs de 3 i un 13/19 en tirs de 2. De cara a la segona part caldria veure si la sang arribava al riu o els andorrans competirien a base d’orgull propi per marxar amb les millors sensacions possibles d’Andalusia.
Amb el partit encarat, els locals baixarien comprensiblement els seus registres. Des de la intensitat a l’encert, i això ho aprofitaven els de Joan Plaza per tal de començar a retallar diferències fins gairebé la barrera psicològica dels 10 punts (minut 25, 57-44). Perry per part seva s’encarregava de frenar les esperances de remuntada dels tricolors. Aquesta acció es convertia en un punt d’inflexió per a que els malaguenys es catapultessin fins als 21 punts de diferència i tirar per terra feina feta. Tot i això l’equip no deixaria perdre del tot la cara al partit, i l’entrada d’un atrevit Enzo Goudou-Sinha feia que s’anessin rascant coses positives. Amb uns bons minuts del francès ens hem arribat a posar a 11 punts de nou, però Osetkowski anotava sobre la botzina per deixar el 69-56 al lluminós. Quedava molt, tot un quart i ostres… Perquè no? 3+1 de Kyle Kuric, petita espurna de Shannon Evans i anar rascant per anar atansant-nos (minut 33, 77-68). Aquesta feina de baixar al fang ens ha fet atansar-nos fins als 8 punts del rival (minut 36, 81-73), però les sensacions a pista eren totalment diferents. Les cames podien, i contra tot un Unicaja amb el que són, però la sensació que queda és que el cap no ha sigut capaç de tenir aquest plus de gana que has de tenir per intentar superar a un equip i entitat d’aquestes característiques. Els detalls han acabat marcant la diferència i l’Unicaja, amb una darrera i definitiva empenta, s’ha emportat la victòria amb el 98-80 final.
El pròxim partit serà el dissabte 10 de maig a les 19:30 hores al Pavelló Toni Martí amb la visita del Bàsquet Girona, jornada trenta-u de la Lliga Endesa.
