La primera victòria europea de la temporada ha tingut un caràcter del tot balsàmic pel MoraBanc Andorra, que avui ha conquistat la pista del Telenet Giants Antwerp per 60-71 després d’una autèntica demostració de defensa. Una de les que es recorden durant temps. I és que atenció, a les acaballes del primer temps el marcador estava 47-31 i el resultat final ha estat 60-71. El MoraBanc ha segellat la seva anella amb bona feina, físic, coratge i scouting i ha encaixat 13 punts en 21 minuts de partit. Una autèntica animalada que serveix per  explicar que el que el vestidor venia dient era cert, hi havia confiança en la feina que s’estava fent i això havia de pagar en algun moment. La victòria d’avui arriba després de 4 derrotes consecutives i sembla posar l’equip en una dinàmica diferent pels reptes que venen a continuació i és que el calendari seguirà esquitxant de cites d’alta volada el futur immediat dels d’Ibon Navarro. Si el camí de la victòria havia de tornar d’alguna manera la d’avui és una de les millors maneres de recuperar confiança. Res de guanyar amb un festival, si cal i es pot ja vindran. Avui ha tocat picar pedra i l’exhibició defensiva que hi ha hagut és una mostra del compromís del vestidor.

La primera part ha acabat amb un 47-37 pels locals que llegit a posteriori és un mal resultat en clau tricolor però que no ho és del tot. El MoraBanc ha arribat a estar 16 per sota, 47-31, després d’un final de primer quart i un segon quart realment grisos en què l’equip local ha dominat tots els aspectes del joc. Els d’Ibon Navarro han sortit determinat a a fer les coses bé i a  beure de les seves fonts habituals d’energia alta, tir exterior i capacitat per jugar a un ritme alt i fruit d’això han anat arribant els avantatges. El 4-9 o el 17-22 eren dos indicadors que la tendència i la dinàmica tenien sabor tricolor. Fins que l’atac, liderat per Tyson, s’ha eixugat i els locals han començat a ser agressius i verticals cara a cistella desbordant en moltes ocasions la defensa tricolor. Han estat moments complicats i el domini local ha arribat a ser clar. Però dos triples de Hannah prop del descans han deixat la diferència en uns esperançadors 10 punts. I, encara que sembli mentida, aquestes dues cistelles han estat les més importants del partit perquè han permès els tricolors marxar al vestidor amb la sensació que no veien tant lluny els belgues. La segona part ha estat un monòleg del MoraBanc a partir de la defensa. I parlar de monòleg no és exagerat. La producció de punts dels d’Ibon Navarro no ha estat cap espectacle i ha tingut moments en què no ha estat fluida però la defensa de l’anella pròpia ha estat gairebé un punt d’honor. Un desafiament. El MoraBanc ha posat un mur i el Telenets ha anat topant i topant un i altre cop fins acabar totalment desfigurat. Fins en 10 ocasions el MoraBanc ha pogut capgirar el marcador i no ho ha fet. I tot i això, la mirada amb sang que ha tingut en la segona part ha mantingut sempre enganxats al partit als tricolors i ha anat fent molt petits els locals. El millor jugador del partit ha estat Jeremy Senglin que, en un partit gris ha estat el que més clarividència (i un punt de màgia) ha tingut ha acabat amb 21 punts i 24 de valoració. Senglin ha estat l’home en punta d’una victòria d’equip. Hi hagut jugadors que no han tingut un bon dia de cara a cistella però tots els que han participat en el segon temps son absolutament responsables de la meravella defensiva que ha executat l’equip. El MoraBanc torna demà via Amsterdam i a partir de dijous ja tocarà pensar en el complicadíssim duel de dissabte a Manresa.