Així com hi ha partits en què la crònica surt sola perquè tot és alegria i harmonia, aquesta d’avui l’haurem de treure amb fòrceps. I és que la derrota d’avui contra Delteco Gu¡ipuzkoa (76-87) és de les que fa mal. L’equip ha perdut després d’un darrer quart desastrós que els visitants han jugat amb solidesa i intel·ligència. Res a dir. La victòria visitant ha estat justíssima.I el que va aparellat, també ho ha estat la derrota local. No sempre quan una fletxa puja l’altra baixa en proporció però avui ha estat així. Mentre la convicció dels bascos, que arribaven com cuers de la lliga, anava en augment en el darrer període els tricolors es perdien un cop i un altre en accions individuals que molt pocs cops es traduïen nen resultats positius. La derrota dol també perquè sembla que la Bombonera estigui perdent la seva màgia de les darreres temporades, almenys a la Lliga Endesa perquè el Gipuzkoa avui s’ha convertit en el quart equip que guanya a Andorra quan encara no hem arribat afestes de nadal. Des d’un altre punt de vista la nit no li va gens bé al discurs de marcar la Copa del Rei com a objectiu. El resultat d’avui fa que mencionar la Copa sigui un absurd fins que no ‘encadenin dues o tres victòries. A dia d’avui xerrar de la Copa és com tenir una casa a Groenlàndia i anar en banyador pel carrer.

Per tant, nit dolenta i de sabor amarg. De les que ajuden també a valorar els bons moments, que per sort n’hi ha hagut molts els darrers temps. I que poden venir en el futur si “ens passem més la pilota” que és l’ítemmés clar que ha deixat la roda de premsa del tècnic Ibon Navarro. El que sembla clar és que la batalla del tècnic ha de ser recuperar el grup el més aviat possible per competir al màxim nivell dimarts contra el Mònaco i per centrar-se en objectius de curt termini. Primer el terra, després les parets.,

El partit? Ha acabat com un drama però no ho ha estat tot el temps. El MoraBanc no ha arrencat amb massa encert (8 de 30 triples ha estat el balanç del partit) però almenys sí ha estat centrat al darrere. I els primers avantatges han estat locals. Tot i les repliques de Corbacho i l’excel·lentNevels (23 punts al final) al descans les coses estaven 42-34. La sensació era que si el MoraBanc collava la victòria es quedaria a casa segur. Però l’arrencada del darrer quart ha estat molt dolenta i ha posat la catifa vermella per la que ha transitat el Gipuzkoa fins el final.

Dimarts el Mònaco. Avui a dormir enrabiats i a partir de demà a treballar per poder tornar a somriure, no hi ha cap altre camí.