Gràcies, Capità!

Nacho Llovet tanca la seva etapa com a jugador del BC MoraBanc Andorra després de sis temporades defensant la samarreta tricolor.

221 partits en total i segon jugador amb més partits de la història del club a la Lliga Endesa. Llovet va tenir un paper important en l’últim ascens i ha format part d’unes darreres temporades on el club va arribar a disputar unes semifinals d’EuroCup i les de la Copa del Rey 2020 a Màlaga.

El fins ara capità de l’equip, ha volgut acomiadar-se amb aquestes paraules:
 
“Andorrans i andorranes, avui em toca escriure unes paraules que mai hauria volgut escriure. Després de sis temporades, m’entristeix haver de comunicar-vos que aquesta nova temporada no continuaré en aquest club que tant m’estimo.
 
M’hauria agradat poder continuar defensant aquesta samarreta, però els camins de l’esport són així i, de vegades, ens forcen a fer canvis per continuar avançant.
 
Vull donar les gràcies al club per confiar en mi i obrir-me les portes d’aquest preciós racó del Pirineu, que des del primer dia em vaig sentir com a casa i on he tingut la possibilitat de competir al més alt nivell per tota Europa. Gràcies també als companys, als jugadors i staff, que he compartit tantes hores, viatges i experiències que mai oblidaré i amb qui sempre m’he sentit tant cuidat. Però, sobretot, gràcies a vosaltres, l’afició. La Bombonera ha estat i serà sempre l’ànima d’aquest equip. Hem viscut junts moments increïbles, des de les semifinals de la Copa i de l’EuroCup fins al moment més dur i trist, el descens. Aquell dia va ser molt dolorós, però també va ser el primer pas per reforçar el vincle entre el club i l’afició. En aquell moment vaig arriscar i decidir quedar-me, apostar pel club en el seu instant tan delicat i defensar aquest escut que m’he sentit meu. Va ser la millor decisió que he pogut prendre mai. D’aquell dolor va néixer un dels instants més especials i inoblidables de la meva vida, aixecar la copa de campions que certificava la tornada a l’ACB, a la Bombonera, tots junts, l’afició i l’equip units.
 
M’hauria estimat acomiadar-me a la pista, però, malauradament, la meva darrera lesió no m’ho ha permès. Tot i així, quan penso en la Bombonera, només em surt una paraula: Gràcies. Andorra m’ha donat molt més del que jo mai m’hagués pogut imaginar. Em quedo uns records que m’acompanyaran sempre, amb l’orgull d’haver defensat aquest escut com a capità i amb l’estima d’aquest país, al qual sé que continuaré tornant. De tot cor, gràcies per aquests sis anys inoblidables. Mai Por!”.