Que l’entrenador sigui Ibon Navarro haurà estat un factor important per decidir-se a venir a jugar a Andorra.

-Sí. Vam tenir una etapa molt bona a Múrcia en la que vam gaudir molt. Ibon és un entrenador competitiu dels que sap extreure el màxim d’un equip. Estic molt content de tornar a jugar per ell a Andorra.

No és un nouvingut a la lliga, sap com és el club al que ve a jugar i la seva trajectòria prèvia. Això ha ajudat?

-Quan vaig arribar a la lliga, amb la Penya, el MoraBanc Andorra acabava de pujar de la LEB or i ja aleshores es deia que era un club dur i competitiu que sempre mostrava determinació per guanyar. Estic molt content de formar part d’aquesta tradició i de jugar en un club diferent, que representa un país. Tinc moltes ganes de viure aquesta experiència.

Observant el roster, en el lloc de base i per la seva experiència està clar que li tocarà manar.

-Entenc molt bé el que Ibon vol que aporti a l’equip aquesta temporada i estic content amb el rol que tindré. A banda de jugar de base la meva funció serà ajudar els jugadors rookies a l’ACB que hi ha en la meva posició. Ajudar-los el millor que pugui perquè s’adaptin. Massenat i Senglin son jugadors amb molt talent que ens han d’ajudar molt amb la pilota i sense la pilota. Serà bó per tots, estic segur.

Objectius?

-El meu objectiu personal és, primer de tot, ajudar a construir una bonica comunitat amb els meus companys. Entendre’ns els uns als altres i aconseguir això és fonamental per jugar bé junts. Un cop aconseguit això estarem millor preparats per competir a l’ACB que és una lliga molt difícil plena de talent, bons equips i grans jugadors. Com dic el primer serà estar junts, veure del que som capaços i després fer plans. I òbviament entre els nostres objectius estarà intentar jugar la Copa i els playoffs.

Vostè que ja es pot considerar un expert en la lliga està d’acord amb les opinions que diuen que la classe mitja de la Lliga Endesa ha millorat un munt aquesta temporada?

-Estic absolutament d’acord. Els equips de la meitat de la taula son ara molt millors. Andorra, Tenerife, Gran Canària, Saragossa i d’altres han estat millorant molt els darrers anys.

Els dos súpergrans (Madrid/Barça) ho continuen sent,els tres del darrera (Baskonia, València, Màlaga) mantenen el potencial i sembla que el grup del darrere sigui més nombrós que abans no?

-Això és el que converteix a l’ACB en una lliga tant emocionant i divertida de jugar perquè cada partit saps que qualsevol equip et pot guanyar i tu pots guanyar qualsevol. Cada equip té bons jugadors i bons entrenadors. Això ho converteix en més difícil per tothom i has d’estar preparat per competir absolutament tots els partits.

Estem lluny de Gran Canària però la sensació és que la temporada passada va ser complicada per vostès per l’exigència màxima de l’Eurolliga.

-Ho va ser. L’Eurolliga és molt, molt dura. Tots els partits ho són. Vam pagar el preu de ser rookies en una competició amb tantíssim nivell i és veritat que va ser una temporada dura per mi i per tothom a Gran Canària.

És una pregunta clàssica ja pels nous jugadors. Preparat pel MaiPor?-Preparat però amb ganes d’aprendre tot el que significa per la gent i pel país i per defensar-ho amb totes les meves forces.