La història del Hamza Drioiuch no és de les que deixa indiferent i la manera com l’explica el documental Projecte Hamza tampoc. Les emocions i les conclusions de la projecció que proposava ahir l’Escola de valors del MoraBanc Andorra van ser diverses i van girar a l’entorn de la constància, la perseverança, la diversitat, la tolerància, l’esforç i l’amor incondicional al bàsquet. Hamza Driouich i Vidal Sabater, el director del documental, van mantenir després de la projecció un col·loqui davant d’un auditori colpit pel relat. El coordinador de la base del club, Jaume Tomàs, va ser el moderador del debat.

“El documental durant tot el seu procés em va servir per trobar-me a mi mateix i per fer-me moltes preguntes, per mi ha estat important” explicava Hamza, que ala part final de la pel·lícula afirma que “a mi el bàsquet m’ha salvat la vida”. Projecte Hamza relata com un adolescent problemàtic és capaç de trobar els mecanismes tirar endavant i acabar estudiant, contra tot pronòstic, una carrera universitària (li queda un any per ser economista). “S’ha de perseverar i en el meu cas la figura que em va ajudar a fer-ho i a seguir endavant va ser el meu entrenador de bàsquet” va comentar Driouich davant una audiència amb molts jugadors de la base, pares i entrenadors. El documental també subratlla els problemes de racisme patits per Hamza “si anava al Marroc allà era l’espanyol ia Catalunya, on vaig néixer, era sempre el moro”.

La projecció de Projecte Hamza va resultar un èxit i un altre episodi d’una escola de valors que en els seus primers mesos de vida ha tingut uns inicis ambiciosos.