El BC MoraBanc Andorra diu adeu a una de les seves figures més estimades, present en cada etapa del club durant més de trenta anys
“Tot menys president.” Així resumia Jordi Clua la seva trajectòria al Bàsquet Club Andorra. Una frase aparentment senzilla que, en realitat, explica millor que cap altra cosa el seu lloc dins del club: el de qui ho ha estat tot sense necessitat de dir-ho.
Jugador, segon entrenador, delegat, directiu i gerent, Clua va ocupar al llarg dels anys tots els espais possibles dins de l’entitat. Especialment com a delegat, la seva figura es va convertir en imprescindible en el dia a dia de l’equip. En un entorn on tot passa ràpid, ell era pausa i garantia: qui resolia abans que hi hagués problema, qui cuidava abans que calgués demanar-ho, qui feia possible que tot funcionés amb una normalitat que només s’entén quan deixa d’existir.
La seva vinculació amb el club comença l’any 1977, quan s’hi incorpora com a jugador. Dos anys més tard, una etapa professional el porta temporalment fora de l’entitat, però el 1983 hi torna per iniciar una trajectòria continuada que es confon amb la pròpia evolució del Bàsquet Club Andorra. Aquell mateix any ja forma part de l’ascens de Tercera a Segona Nacional, des de la banqueta, en el tram final de temporada.
A partir d’aquí, el seu recorregut acompanya els principals moments de creixement del club. La consolidació a Primera B, l’ascens a l’ACB la temporada 1991/1992 i els anys a la màxima categoria del bàsquet espanyol. Però també, i de manera especialment significativa, els moments de dificultat. Quan el club descendeix, Clua no marxa. Baixa amb l’equip fins a Tercera Catalana i participa activament en el seu retorn, categoria a categoria, fins a recuperar el pols competitiu. Un procés llarg, exigent i sovint invisible, que defineix amb precisió la seva manera d’entendre el compromís.
Durant més de tres dècades, la seva presència esdevé constant en el funcionament i la identitat del club. No només perquè va ser-hi en els moments clau, sinó perquè va contribuir a construir allò que el club és avui.
El BC MoraBanc Andorra abraça la seva família en aquests moments de dolor amb el respecte i l’afecte de tota una entitat que ha crescut amb ell. I ho fa amb la certesa que hi ha persones que no desapareixen del lloc que han ajudat a aixecar, sinó que hi continuen presents d’una altra manera: en els gestos que es repeteixen, en la manera de fer, en aquella forma de treballar que queda.
Perquè hi ha trajectòries que s’acaben, però hi ha presències que es queden.
I en el seu pas, en la seva manera de construir i en el seu llegat, en el nostre club, també hi ha en Jordi Clua.
Descansa en pau.
CAT
CAS