El nostre soci d’honor Albert Llovera torna a optar a un dels premis més importants del món a nivell esportiu, el Princesa d’Asturias. Segons ha publicat el Diari d’Andorra, el Govern l’ha presentat i forma part de la llista de candidats sobre la que el jurat després decidirà per elaborar els finalistes.

L’excel·lència que envolta el premi s’ajusta absolutament a les característiques de la carrera del pilot andorrà, que ja fa molt temps que és un exemple de superació per la manera com ha estat capaç de convertir-se en una figura de l’automobilisme tot i haver patit un accident quan era esquiador que l’ha portat a negociar tots els aspectes de la seva vida en una cadira de rodes. Llovera ha estat capaç de reconvertir un obstacle insalvable en un element més per construir una vida rica i plena d’oportunitats per aprofitar.

“El perfeccionament, cultiu, promoció o difusió de l’esport” s’indiquen com a requisits per merèixer el guardó. Llovera està en una llista de sortida en la que, igual que els cops anteriors, coincideix amb autentiques llegendes de la competició, En l’edició de l’any passat, per exemple, el premi se’l van endur els germans Pau i Marc Gasol per les seves trajectòries i per haver protagonitzat la irrepetible imatge de reunir dos germans en el salt inicial d’un All Star NBA.

Albert Llovera és un gran seguidor del MoraBanc Andorra des de la seva condició de soci d’honor. Recentment va ser l’autor del pròleg del llibre El Joc que estimem, que va publicar recentment el MoraBanc Andora a benefici d’UNICEF. En aquí podeu llegir un fragment.

“Recordo que em deien el ‘Príncep’ perquè vaig poder portar el meu cotxe cap allà, amb plaques andorranes i quan van veure allò de Principat d’Andorra tothom es va pensar ràpidament que pertanyia a la reialesa europea. Era qüestió de temps que algun dia treiés el cap pel gimnàs. Per la llar dels Charlottesville Cardinals. Els vaig anar a veure en un partit de la WNBA ( Wheelchair National Basketball Association). 1500 espectadors a les graderies, un gran ambient, competició d’alt nivell, animadores…

-Jo vull jugar aquí!

I em va anar molt bé. Des del primer dia van flipar. I no pas perquè jo fos la figura de l’equip ni perquè anotés moltes cistelles. El motiu pel qual jo resultava molt valuós té una explicació reglamentària. No totes les persones que van en cadira tenen la mateixa lesió. De fet dels que juguen a bàsket, el ventall de possibilitats recull també persones que només tenen una amputació i que caminen amb l’ajuda de pròtesi ( el meu amic anglès, el Georges, es posava dret tot sol). Però el reglament indica que has de comptar amb jugadors de diversos graus de discapacitat. De fet hi ha una puntuació assignada a cada lesió. Jo tinc una de molt alta que em permet molt poca autonomia i que no em deixa fer gaire força. Per això és molt important per cada equip de basket en cadira de rodes que els jugadors com jo no desentonin i així permetin, pel tema reglamentari, tenir en pista d’altres elements amb més capacitat de moviment”.

El llibre està a les llibreries i cada exemplar que es vengui ajudarà els projectes d’UNICEF Andorra. Molta sort per Albert Llovera. Amb tot el respecte per la resta de candidats, la mereix tota.