CAT
CAS
L’apoteosi no és una eina que estigui a disposició dels que tenen la sort de viure’l. És capriciós i fugisser. Però quan arriba ho fa amb tota la seva potència i exhuberància. Sovint salvatge. Tot això per dir que el MoraBac Andorra ha hagut d’anar molt lluny per trobar el seu apoteosi particular. Tant lluny com les Canàries. Els homes de Peñarroya han guanyat aquesta tarda per 64-90 a la pista de l’Herbalife Gran Canària que havia guanyat 10 dels darrers 12 partits de lliga. La segona part del partit serà recordada molt temps pels aficionats tricolors que han tingut la sort de veure el partit per televisió. El repertori, la intensitat, la convicció i fins i tot el somriure amb el que juga aquest MoraBanc Andorra contagia a qualsevol i avui ha estat massa per un Herbalife que no sabia molt bé com cobrir-se davant la tempesta de joc que li estava caient a sobre. El més rellevant de tot, i potser contradiu la teoria de l’apoteosi, és que el sostre d’aquest equip no és fàcil d’endevinar i potser l’obra que haurem de considerar mestra d’aquest grup de jugadors encara està per arribar. I és que les sensacions estan aparellades amb els resultats en aquest cas, i els Shermadini, Albicy i companyia no semblen estar mai preocupats pel rival que tindran al davant sinó contents i determinats per tenir l’oportunitat de competir al màxim nivell. El millor del partit per part tricolor ha tornat a ser Gio Shermadini amb 22 de valoració (17 punts i 7 rebots) però tots els jugadors han acabat contribuint a la simfonia. Thanasis Antetokounmpo 16 punts, David Jelinek 15, Oliver Stevic 12, David Navarro 11 i Andrew Albicy (un altre dia a l’oficina) 9 assistències. Un repàs a les estadístiques d’equip és només apte per golafres: 103 de valoració per 58 del rival, 63 per cent en tirs de 2 i 52% de 3 i 20 assistències. Una meravella.
El partit però, no ha començat bé. L’Herbalife, guiat per Mc Calebb i Hendricks, es mostrava sòlid I dominava l’electrònic. Els primers minuts de Peñarroya han estat de crida a l’ordre per la seva tropa. I han sortit efecte. Del 15-7, I gràcies a l’encert en el llançament exterior, s’ha passat al 20-17 amb què acabava el primer quart. Tret dels compassos inicials, el segon quart ha estat del MoraBanc Andorra. Òbviament els canaris no ho sabien però els havien començat a atropellar ja a la primera part. En particular ha estat decisiva l’aportació en aquest tram d’Schreiner i Antetokounmpo. Al descans 36-39.
El tercer quart ha estat un festival. Total. Variat. Colorista. Alegre. Navarro. Jelinek. Cada jugador era una nota, i totes sonaven bé i al servei d’una harmoniosa partitura. El Gran Canària volia saber què li passava i cada cop que mirava el marcador era per rebre un mastegot. La darrera jugada del tercer quart ha estat un triple de David Navarro (18 de valoració)que ha posat el 45-62 en el marcador.
Tothom esperava una reacció enrabiada. Però Herbalife no ha dit ni pio. Què el que es diu per aquí. Ni el públic. I pel contrari, el MoraBanc Andorra volia més. I ha aparegut Shermadini per posar la sentencia ajudat pels caramels que li ha anat servint. I les diferències s’han anat estabilitzant en els 20 punts. Més amunt fins i tot. Un equip gaudia i l’altre patia. Al final, a la vida, quan algú puja acostuma a voler dir que algú altre baixa. I amb el públic abandonant la instal·lació s’ha arribat al final del partit amb un imperial 64-90. La foto del marcador era el remat d’un poema perfecte i equilibrat. L’apotesi d’un equip que està il·lusionant un país sencer. A més, unint èpoques de felicitat, la victoria d’aquesta tarda ha estat la número 100 a la lliga ACB.
Diumenge vinent, a les 12h30 el MoraBanc Andorra buscarà seguir gaudint del plaer de competir a la pista del Divina Seguros Joventut de Badalona.
