CAT
CAS
El MoraBanc Andorra supera al Coviran Granada en el seu darrer partit de temporada i s’acomiada d’aquest curs amb 14 victòries. Els de Joan Plaza han hagut de, gairebé, guanyar el partit dues vegades per acabar superant a un rival que no ha deixat de creure.
En un partit complicat d’afrontar per ambdós equips era el MoraBanc Andorra qui començava millor l’enfrontament amb un parcial de 0-9 que arribava de manera ràpida (minut 1:20, 0-9). Coviran Granada no començava amb encert, i els nostres tampoc els hi ficaven gens fàcil. Arribant a l’equador, Kyle Kuric es sumava a la festa i provocava el primer temps mort de Pablo Pin (minut 4, 2-14). Els andorrans estaven sent clarament superiors en aquests primers compassos, i inclús aguantaven la reacció andalusa liderada per Rousselle i García (minut 7, 11-20). Els vermells ja veien cèrcol, però els blaus no deixaven pas de fer-ho tampoc. 18-30 per tancar un primer assalt que deixava molt bones sensacions. Aprofitant la bona inèrcia, els de Joan Plaza continuaven fent gran la ferida gràcies a uns grans minuts de Ben Lammers en defensa i en atac (minut 13, 21-36). La seva reacció arribaria com era lògic, i ho feia amb un parcial d’11-2 que esperançava a la seva afició (minut 17, 32-38). Sense deixar-se doblegar, el MoraBanc tornava a posar el punt del dia en els bàsics i tornava el cop amb un 2-7 que provocava el seu temps mort (minut 18:30, 34-45). Aquest parcial s’allargava gràcies a l’11è punt d’un Kyle Kuric encès al davant i un triple de Nikos Chougkaz que, malauradament, acabaria sent de dos punts. 34-49 que feia justícia a la superioritat visitant en aquests primers vint minuts.
Bé començava la segona part el MoraBanc, i mostrava a cor obert les seves intencions d’anar encarrilant el partit (minut 23, 39-56). Potser el fet de veure’ns tant per davant, o per la nostra situació en general, ens convertíem en la nostra pròpia “kryptonita” i patíem un mal tercer quart en línies generals (28-17). A base de creure-hi i d’anar-hi més, el Coviran Granada anava erosionant distàncies en el marcador i arribaríem al tram final d’assalt amb el marcador ben ajustat en comparació a com havia estat en compassos anteriors (minut 26:30, 55-58). En resum, partit gairebé nou el que vivíem al Palacio, i caldria veure si el MoraBanc Andorra podia capgirar la situació a cop d’orgull. Un triple d’Stan Okoye malauradament era contestat per tres tirs lliures de Valtonen, i això tancaria el tercer quart amb el 62-66. Calia baixar al fang de nou, com tant bé havíem fet des de bon inici. La parella formada per Ferran Bassas i Sekou Doumbouya, junt amb el sempre innegociable esforç de Chumi Ortega, ens feien recuperar aquella solidesa que tant ens havia faltat en ambdós costats i provocar així un nou temps mort (minut 34, 67-75). Amb les ja recuperades bones sensacions de lluita i esforç el MoraBanc recuperava uns 11 punts de diferència que deixaven grogui al Coviran (minut 36, 68-79). En el tram final de partit, lògicament els locals ja han abaixat els braços i ha començat el moment de moure les seves peces perquè l’afició s’acomiadi dels seus jugadors amb ovacions més que merescudes després d’un gran esforç poc compensat de tota la temporada. També hi ha hagut moment perquè Aaron Ganal gaudeixi d’uns minuts que també s’ha més que guanyat. Tanquem la temporada amb victòria a domicili amb el 77-89, la catorzena, una més que la darrera temporada. I perquè no afegir-ho, el nostre estimat fisio Pol Ausàs ha trencat un malefici particular de 777 dies sense guanyar un partit lluny del Principat. Felicitats, Polete!
