CAT
CAS
La jornada “Defensem el respecte”, emmarcada en el Dia Mundial contra l’Assetjament Escolar, posa el focus en la detecció, la comunicació i el paper clau dels observadors
Una apagada de llums al Pavelló Toni Martí ha marcat l’inici de la jornada “Defensem el respecte”, amb un missatge clar: alguna cosa important estava a punt de començar. I així ha estat. Més de 840 alumnes de 6è de primària i de 1r i 2n de secundària dels diferents sistemes educatius del país han participat aquest dijous en una iniciativa del BC MoraBanc Andorra emmarcada en el Dia Mundial contra l’Assetjament Escolar, que se celebra el 2 de maig.
L’acte ha arrencat amb la projecció d’un vídeo de benvinguda protagonitzat per jugadors i l’entrenador del primer equip, seguit de l’actuació del Cor Rock d’Encamp, en una sessió que ha combinat testimoni, anàlisi professional i eines pràctiques per afrontar l’assetjament i el ciberassetjament entre els joves.
La jornada ha comptat amb les intervencions de l’educador social Brian Giner; la psicòloga infanto juvenil del SAAS, Bibiana Sans; l’Agent Major del Grup de Delictes Tecnològics de la Policia d’Andorra, Ferran Jordan; i el director de bàsquet formatiu del BC MoraBanc Andorra, David Eudal, davant la presència del president del club, Gorka Aixàs, i de diverses autoritats institucionals.
Un dels eixos centrals ha estat la importància de detectar i comunicar aquestes situacions. L’educador social Brian Giner, que va patir assetjament durant dotze anys, ha explicat que durant molt temps va normalitzar el que li passava i no ho va comunicar: “Pensava que era una cosa normal i no tenia cap espai segur on explicar-ho”.
Giner ha posat especial èmfasi en el paper dels observadors, sovint presents però inactius: “El que més mal fa no és només l’insult o el cop, sinó que qui ho veu no faci res. Moltes vegades es pensa que és una broma, però no ho és”. En aquest sentit, ha alertat de la normalització de conductes com l’insult o l’agressió, que dificulten que els joves identifiquin els límits, i ha insistit en la necessitat de parlar i demanar ajuda per evitar l’aïllament.
Des de la vessant psicològica, la psicòloga infanto juvenil del SAAS, Bibiana Sans, ha explicat que l’assetjament es pot detectar a través de canvis conductuals evidents, com la baixada del rendiment acadèmic, la pèrdua d’autoestima o el rebuig a anar a l’escola o d’utilitzar el mòbil. Segons ha apuntat, si no s’actua, aquestes situacions poden derivar en problemes de salut mental greus, com depressions o intents d’autòlisi, i ha remarcat la importància de comunicar-ho per activar ajuda professional.
Sans ha insistit que el procés de recuperació passa necessàriament per trencar el silenci i demanar ajuda: explicar-ho a una persona de confiança, ja siguin els pares, amics o professors, és el primer pas per iniciar el procés i posar fre a la situació.
En aquest context, també s’han posat en valor eines com B-Resol, una plataforma digital que permet als alumnes comunicar de manera anònima situacions d’assetjament o malestar al centre educatiu, facilitant una detecció precoç i una intervenció ràpida per part dels equips educatius.
La jornada ha abordat també com l’assetjament traspassa l’entorn escolar i es manté a través de les xarxes socials, on pren una dimensió més psicològica i persistent. En aquest sentit, l’Agent Major del Grup de Delictes Tecnològics de la Policia d’Andorra, Ferran Jordan, ha recordat que el ciberassetjament es construeix a partir d’accions reiterades en el temps: “Pot ser un missatge, una amenaça o la manipulació d’una imatge. Hi ha moltes formes d’atacar una persona”.
Jordan ha insistit en la responsabilitat associada a aquests comportaments: “No hem de normalitzar l’insult o l’amenaça a les xarxes. El comportament en un entorn digital ha de ser el mateix que en qualsevol espai presencial”, tot recordant que a partir dels 12 anys els menors ja poden respondre penalment pels seus actes, d’acord amb la legislació específica de menors.
L’acte ha incorporat també la mirada educativa de l’esport. El director de bàsquet formatiu del BC MoraBanc Andorra, David Eudal, ha subratllat que l’esport és una eina clau en la transmissió de valors: “El respecte, la constància, l’autocontrol o la gestió de la frustració s’aprenen dins de la pista, però són aprenentatges que van més enllà i que t’acompanyen després en la vida personal i professional”.
Eudal ha remarcat que aquests valors es construeixen en el dia a dia, a través de gestos quotidians i de la relació amb els altres, i ha defensat que “si ens respectem, el món segur que serà una mica millor”. Preguntat per l’impacte de les pantalles, ha defensat la necessitat de combinar-les amb l’activitat esportiva i fer-ne un ús responsable, tot reivindicant l’esport com a espai de relació: “Les connexions que es creen a la pista, fins i tot amb rivals, són úniques i et poden acompanyar tota la vida”.
Un cop finalitzat l’esdeveniment, la responsable de Responsabilitat Social Corporativa del club, Natàlia De Felipe, ha destacat la voluntat del BC MoraBanc Andorra d’impulsar aquest tipus d’accions i ha agraït, sobretot, la implicació dels centres educatius participants, així com la col·laboració de les entitats i professionals que han fet possible la jornada, com son el Govern d’Andorra, el SAAS, la Policia, Andorra Telecom i Andorra Digital.
De Felipe ha subratllat el paper del club com a agent actiu dins la societat: “Com a club esportiu tenim la responsabilitat d’aixecar la veu i aprofitar el nostre altaveu per generar espais de reflexió i conscienciació entre els joves”.
En aquesta línia, ha explicat que la iniciativa s’ha treballat des de fa mesos dins del projecte social del club i ha avançat la voluntat de donar-hi continuïtat: “Si accions com aquesta funcionen i tenen impacte, s’han de repetir”.
L’acte s’ha tancat amb una fotografia de família i una actuació de la batucada de l’Escola Andorrana de Santa Coloma, que ha fet aixecar el públic i ha posat el punt final a una jornada marcada per la reflexió i la conscienciació.
Amb més de 840 joves presents, el missatge ha estat clar: cap situació d’assetjament s’ha de viure en silenci. Parlar-ne, escoltar i actuar a temps pot canviar-ho tot.
