Derrota del MoraBanc Andorra a Badalona. El 74-59 final és un bon retrat dels mereixements d’uns i altres. Feia molt temps que els locals tenien ganes de sumar una victòria contra el MoraBanc i aquest migdia ho han aconseguit justament. El Divina Seguros Joventut ha estat qui més ha fet, de llarg, per endur-se el triomf confirmant fil per randa totes les advertències fetes per Peñarroya ren la prèvia del partit. Sovint passa que la classificació no descriu el moment pel que passa un equip i és ben cert que els verdinegres saben a què juguen i  avui han usat al límit els seus recursos per imposar-se. El Joventut ha estat especialment hàbil per curtcircuitar el joc alegre i dinàmic dels tricolors.  Molt desencertat en el llançament el mal partit del Morabanc es pot recollir en el 19 de 44 fet en tirs de dos o encara més en el 2 de 16 en triples. En el bàsquet actual, guanyar un partit quan es té un dia tant dolent des del perímetre és gairebé una quimera. A títol individual només es pot rescatar el 15 de valoració de Shermadini, o els 10 punts de Navarro i Stevic. Més que la derrota, que entra totalment en les possibilitats en una lliga tant equilibrada, el que més sobta del partit d’avui és la distància de l’equip respecte la simfonia perfecta que va ser l’equip fa només una setmana a Gran Canària.

El partit però, ha començat bé. I sembla que, per molt que pugui semblar el contrari, això no li ha anat bé al MoraBanc Andorra. Les sensacions, la seguretat, la varietat en el joc, oferien total confiança en els primers minuts. 8-12, 14-19…els avantatges anaven caient i eren el reflex de la superioritat en pista dels tricolors. Però lamentablement ha estat un miratge. Avui l’equip de Peñarroya ha tingut mandíbula de vidre. Allò que li deien als boxejadors que no sabien encaixar. El Joventut primer ha equilibrat el partit, 18-19, al final del 1Q i després ha posat la directa, 29-21 en una gran arrencada de segon quart. El MoraBanc mirava el partit estranyat perquè sentint-se superior estava bastant per sota. Al descans, una lleu millora dels andorrans ha portat el 36-34 a l’electrònic.

L’expectativa pel segon temps era veure com entraven uns i altres. I tot i l’equilibri, la Penya ha estat qui volia ser fins el final davant d’un MoraBanc incòmode sense capacitat per gaudir en pista. A pesar dels esforços per fer girar el partit, la tendència estava ben marcada ha estat així fins el final. El 3Q ho deixava tot enlaire. Es podia esperar un rampell final. Però ha estat al contrari. Les estretors d’anar pel darrere i no ser capaços de remuntar han acabat conduit els de Peñarroya a la frustració. Sobretot perquè han vist l’anella molt petita. El Joventut, per contra, presentava definitivament en societat el jove de 18 anys Dimitrjevic, que ha estat fantàstic amb 18 de valoració.

La vida continua i amb reptes d’altura, dels bonics. Com intentar guanyar diumenge vinent 12h30 a la BMB, una potència continental com Baskònia.