Només un a zero, cert. Però quin un a zero! O zero a un per ser més exactes. La victòria per 76-94 del MoraBanc Andorra al Palau Blaugrana aquesta nit va directa a la galeria daurada de moments màgics del club però el pes del present la converteix fins dimecres en només el primer punt d’una eliminatòria de quarts de final. I el playoff no entén d’exhibicions, només parla l’idioma de les victòries. I en aquest cas, i no és poca cosa, els tricolors s’han guanyat el dret de jugar a casa dimecres a les 19h45 sabent que si guanyen el partit seran semifinalistes de la Lliga Endesa. I així estan les coses. La gran alegria per una victòria que es pot considerar una exhibició cal mantenir-la sota control perquè dona pas a un repte molt més elevat que el d’oferir una resistència digna, que és el que els experts atribuïen als de Peñarroya.

Però sí que cal explicar com s’ha arribat a produir un partit tant espectacular. Primer de tot per l’extraordinari encert inicial des del triple. El MoraBanc Andorra ha anotat els 7 primers triples que ha intentat i 9 dels 10 primers. Aquest nivell d’encert li ha donat confiança per créixer cada cop més en defensa i per jugar amb desimboltura. Al descans 40-45 però l’avantatge havia arribat a ser de 14 punts. En el tercer quart canvi d’estil. Més pilotes a dins i més variació per subjectar la previsible reacció blaugrana. I ha funcionat. I en el darrer quart, han tornat els triples per donar una victòria clara i merescuda. I coral, com agrada a Peñarroya. 24 assistències del MoraBanc Andorra per 7 del Barça i 108 de valoració a 71.

A nivell individual el més valorat ha estat Jaime amb 15 i Jaka ha estat el màxim anotador amb 14 però la sensació és que avui tots els que han entrat han contribuït de manera activa, generosa i solidària.

I ara, només una paraula en l’horitzó…

DI-ME-CRES