La visita a la pista de l’ICL Manresa d’aquest diumenge (19h) és un nou punt d’inflexió en la temporada del MoraBanc Andorra. Les dues sortides que ha tingut l’equip fins ara han acabat en derrotes clares. És totalment cert que els adversaris han estat equips molt superiors com Baskònia o València però la sensació que van deixar els dos partits és que l’equip no va oferir el mateix rendiment que quan juga a casa. Aquest sabor, no dolç precisament, s’ha instal·lat en l’equip que està esperant el següent desplaçament per rendir millor. Per competir el partit fins el final. I aquesta és la intenció d’aquest diumenge en una pista dificilíssima com la de l’ICL Manresa, un rival que ja es va encarregar en pretemporada de xafar-nos la guitarra en les semifinals de la Lliga Catalana a la BMB. Els manresans arriben al partit tremendament necessitats perquè ara mateix estan últims amb una sola victòria després d’haver fet una grandíssima pretemporada.

L’opinió generalitzada durant la pretemporada era que el Manresa havia aconseguit formar un grup molt competitiu aquesta temporada i, per tant, no cal fiar-se gent d’aquets mal inici. En el bàndol tricolor segueix sent dubte Oliver Stevic que no acaba de fer net de les seves molèsties al bessó de la cama esquerra i que si acaba jugant segur que ho farà pocs minuts.

El Morabanc: Un equip que no vol córrer, vol volar

Els partits es poden guanyar o es poden perdre però aquesta temporada el que està clar és que es gaudeixen. I de quina manera. Les estadístiques sempre són útils però no són sempre un retrat fidel del joc d’un equip. En aquest cas segur que s’aproximen perquè una anàlisi del comportament fins ara del MoraBanc Andorra ens porta clarament a la conclusió que estem davant d’un equip que practica un joc vibrant i que vol que el partit tingui molts atacs. Els homes de Peñarroya son l’equip que juga més possessions per partit i que llença més ràpid a cistella quan ataca. La conseqüència d’això és la que hem viscut en els 4 partits anteriors a la BMB, el públic hi ha fases del partit que no gosa posa el cul a la cadira. Literalment vibra.

El MoraBanc Andorra és l’equip que recupera més pilotes de la lliga i és segon en esmaixades, valoració i percentatge d’encert en tirs lliures. La contrapartida és que és l’equip que perd més pilotes i en aquest apartat entra òbviament la voluntat de jugar de pressa que no va de la ma del control. Els tricolors són el quart millor atac de la lliga però també la segona pitjor defensa en una nova mostra de com jugar ràpid i a moltes possessions et pot premiar o castigar fent una lectura freda de l’estadística. Aquest MoraBanc 16/17 és un equip atrevit i determinat que vol guanyar però que tria fer-ho donant espectacle. Una gran notícia pels nostres aficionats.

“Sí que hi ha una idea a l’estiu de fer un equip agressiu i que pressioni més la pilota però per l’entrenador la idea sempre és adaptar-te als jugadors que tens i ara els tenim per jugar així” explica el tècnic Joan Peñarroya, que afegeix “que és molt d’hora encara per establir gaire conclusions però s’ha de reconèixer que és una idea que funciona i el públic s’ho passa millor”.

El tècnic no amaga que “és un bàsquet maco i dinàmic que acaba resultant més bonic per l’espectador. Però al marge d’això és un joc que ens permet ser competitiu”. Peñarroya no té inconvenient en baixar més al detall “quan fitxem un base com Albicy ja sabem que és un jugador que pot apretar la pilota,. David Navarro ja el coneixem i sabem el que pot donar jugant així i a David Jelinek també li va bé jugar així. A banda d’això, fitxem dos alers joves als que jugar així els va molt bé”.

En relació al joc interior, el tècnic del MoraBanc Andorra exposa que “ per exemple Gio Shermadini, que per alguns podia semblar que havia de patir amb aquest joc, segueix sent el nostre referent en el joc ofensiu i sap que després d’un rebot defensiu l’equip ha de volar i ho està fent”.

Nova temporada, nous aires i una nova filosofia de joc que fins ara, a més, està donant bons resultats però que sobretot és una inversió. Si els aficionats gaudeixen un dia rere un altre, acostumaran el paladar al sabor del joc ofensiu i de la voluntat d’anar a buscar sempre el partit i no a esperar que el partit et vingui a buscar a tu. Cordeu-vos els cinturons que això anirà de pressa però tranquils que us donarà temps a veure el paisatge.