Victòria 74-64 contra el CAI Saragossa a Ponts i bones sensacions pel Bc MoraBanc Andorra després de tres setmanes de pretemporada. El partit va ser igualat a grans trets però sempre va fer l’efecte que l’equip tricolor tenia més munició que el seu adversari. Guiat per un Jelinek inspiradíssim des dels 6.75 (va fer 6 triples), l’equip de Joan Peñarroya va tornar a oferir detalls il·lusionants per la temporada que començarà a l’octubre. Les oscil·lacions en el marcador van ser pròpies d’aquestes altures de la preparació però l’actitud de l’equip en defensa, sobretot en la recta final del partit permet concebre esperances que la identitat del nou MoraBanc Andorra portarà moltes alegries a la Bombonera.

El partit va arrencar espès per part dels dos conjunts en un ambient de molta xafogor que tampoc ajudava. Els primers avantatges van ser tricolors gràcies a la bona direcció d’Albicy. 8-4 o 9-7. En el duel de bases de seguida es va despertar l’aragonès Tomàs Bellas que va portar els seus a capgirar el marcador ajudat per Stephen Holt, l’exjugador del MoraBanc, que va estar molt actiu. Al final del primer quart el marcador estava 11-16 amb els andorrans embussats en atac.

L’arrencada del segon quart va coincidir amb l’escalfament del canell de Jelinek que va iniciar el sue martelleig constant a la defensa aragonesa. I el marcador de seguida es va igualar, 18-18 i aviat es va capgirar amb els millors minuts en defensa del matx (amb els de la recta final) en els que van destacar les mans ràpides de Antetokoumpo i Albicy. El 25-20 o el 27 a 22 no van permetre una digestió tranquil·la del que quedava de partit. No perquè els amistosos de pretemporada sempre estan plens de proves i això provoca parcials d’un costat i de l’altre. El 27-26 s’explica per aquí. Però la gestió del darrer minut i mig dels de Joan Peñarroya va ser més consistent. Això i un tir des de més enllà d’Andrew Albicy sobre el clàxon, clar. Al descans 39-33.

La frontera dels 10 punts va aparèixer aviat en el tercer quart, 43-33. La sortida andorrana va ser excel·lent però els homes de Casadevall no pensaven defallir amb un Fotu sòlid. En un tres i no res el 46-43 anunciava que hi havia partit. I potser sí que n’hi havia però sempre tenint en compte que era el Morabanc Andorra el que marcava la pauta. 55-46 per exemple. Com si es tractés d’un Deja Vu, el CAI es va tornar a estirar fins el 55-54 ( el final del tercer quart va ser 55-49).

En el darrer quart la igualtat va durar fins la meitat del periode. Stevic va contribuir decisivament en alguns trams amb la seva feina poc vistosa però imprescindible i Jelinek va seguir veient l’anella com una piscina, que amb la calor que feia devia resultar una sensació molt bona. Nacho, Antetokpoumpo i encara més Albicy van ser els responsables de l’escapada bona que es va concretar en 70-56. Entre temps morts i proves els dos tècnics es va anar consumint el partit. Una bona prova per seguir afinant l’orquestra. Els 22 punts de Jelinek, els 12 rebots de Nacho, les 8 assistències d’Albicy…El matx va estar ple de bons detalls individuals si es fa una anàlisi estadística. Els primers acords sonen bé. Queda molt, queda tot però si la pretemporada serveix per il·lusionar està fent la feina.