Derrota dura a la pista del Movistar Estudiantes. El 87-85 deixava les coses ben regirades al vestidor del Morabanc Andorra. Per la importància del partit de cara a aspirar a grans coses a la competició i també per l’enorme barreja de sensacions i emocions que deixava el matx. En la darrera jugada David Walker ha tingut l’oportunitat de llençar a cistella i ha rebut un d’aquells cops de destral que tot sovint són assenyalats com falta. Les repeticions televisives (que no s’han vist per Tv en directe) no deixen res clar. Per tant es tracta d’una jugada dubtosa, determinant en el desenllaç fina. Abans, els tricolors no havien fet un bon partit durant 32 minuts però han tingut una explosió final autènticament al·lucinant que ha estat a punt de donar-los una victòria transcendent. Menció apart mereix Gio Shermadini que ha anotat 21 punts i que ha agafat 16 rebots per un imperial 39 de valoració. L’actuació del georgià no ha estat suficient i ha acabat trobant la companyia dels 17 punts de Jelinek, els 13 d’Antetokounmpo i els 11 d’Stevic. També cal destacar els 12 de valoració de Burjanadze. Per part local Edwin Jackson ha seguit amb el seu festival particular de la temporada anotant 24 punts, alguns d’ells d’extrema dificultat.

El primer quart ja ha marcat la tendència del partit. Fred, massa per l’exigència del partit, el MoraBanc Andorra es mostrava dolç davant del talent, en en té molt, dels locals. I les diferències anaven arribant. 27-19 després dels primers 10 minuts. La frontera entre els dos equips s’ha estabilitzat a l’entorn dels 10 punts i nomes Shermadini era capaç de contestar amb regularitat. Albicy no podia manar i es perdien moltes pilotes, masses per inquietar un Estudiantes que movia bé la pilota i anava trobant jugadors per anotar. Al descans les sensacions no eren bons. El pitjor que es podia dir en clau tricolor era que el 49-35 era just. Ho era. La millor noticia de la primera part era que s’havia acabat.

Al tercer quart se li demanava més defensa, més intensitat. Més de tot. Però no ha anat així. Movistar Estudiantes ha seguit manant davant d’un Andorra desconcertat, que no trobava arguments. Ni al davant ni al darrere. I les sensacions han passat de dolentes, a molt dolentes. El 74-53 del minut 30 portava els dos conjunts a la banqueta amb sentiments diametralment oposats. En el cas de la tricolor, Peñarroya buscava sense trobar-lo l’equip que ens ha donat moltes alegries aquesta temporada. I finalment l’ha trobat.

21 a sota faltant 8 minuts, el MoraBanc Andorra ha encadenat un parcial de 0-16 que l’ha tornat a posar en partit davant la incredulitat de la parròquia local que ja veia el partit sentenciat. Ha estat una reacció valenta i que ja no hi havia res a perdre. Però ha funcionat, I en la recta final del partit, i d’aquí l’amargor de les sensacions al Morabanc Andorra, s’han desaprofitat moltes accions que podien haver decantat el partit cap el costat tricolor. I la jugada final de Walker ha estat el remat final. No es pot dir que la victòria local hagi estat injusta perquè Estudiantes ha portat el comandament durant tot el partit però capgirar-ho tot ha estat tant a prop que no ha estat una derrota fàcll de digerir. Des del punt de vista positiu, la reacció final de l’equip ha estat sensacional i demostra que el nucli d’esperit que ha fet gran aquest grup està allà on estava.