CAT
CAS
El MoraBanc Andorra acaba superant, després de dues pròrrogues, el Bàsquet Girona en un partit de bàsquet que recordarem durant molts i molts… I molts, anys. Primera victòria de la temporada en una Bombonera sostinguda pels més fidels i creients.
El partit començava bé per als nostres, amb una intensitat defensiva i en el rebot que deixava clar el canvi de xip respecte a l’últim partit. Aconseguíem fins a deu punts d’avantatge per provocar el primer temps mort de Moncho Fernández (minut 5, 12-2). Molt recolzats en el nostre percentatge des del triple (6 de 7 intents en aquest primer quart), tanquem el primer assalt amb el 28-10 després que Kyle Kuric també aportés els seus primers punts. D’anar per molt bona línia a viure un dels pitjors períodes en defensa que també ens costarà oblidar. Tot i que Stan Okoye i Aaron Best marquessin distància en el tram inicial del segon quart, el Bàsquet Girona acabaria anotant fins a 38 punts en deu minuts per marxar al descans donant-li la volta al marcador, 47-48.
Descol·locats i ferits ens deixava l’estocada del darrer quart. Els gironins bé ho aprofitaven, i demostrant que volien més la victòria que nosaltres, per agafar una distància que començava a ser molt perillosa (minut 26, 51-64). Calia anar objectiu a objectiu, i tocava lluitar per reduir la diferència a menys de 10 punts per encarar el quart període amb dinàmica positiva. 61-70, 9 punts per sota i a pel quart que ens pensàvem que seria l’últim -no va ser així-. Justin McKoy tornava a pista i es posava la responsabilitat ofensiva a l’esquena, mentre que la Bombonera cridava “sí que es pot, sí que es pot” (minut 35, 73-79). Picant moltíssima pedra, la conclusió, malauradament, era la mateixa. Per molt que es remava, la diferència costava reduir-la de la barrera dels 10 punts, i el rellotge s’estava quedant sense sorra (minut 38, 79-89). Un triple de Yves Pons i la insistència de Shannon Evans II semblaven ser només mostres de morir dempeus, ja que a falta de 33 segons el Girona guanyava de 7 punts. Quan per a alguns només calia mirar de quanta diferència es perdia, el rival s’anava deixant tirs lliures i perdent bàsquets a causa de la pressió tricolor. A falta d’1,6 segons, Livingston fallava el primer tir lliure, i anotava el segon… La resta és història. Quan ja gairebé s’apagaven els llums del Pavelló Toni Martí i tothom donava per tancat el partit, Rafa Luz s’inventava la cistella de la temporada per forçar una pròrroga, minuts abans, inimaginable. 92-92 i ja a la butxaca un dels moments més èpics de la nostra història.
La pròrroga? Doncs el cor bategava més fort del que els ulls miraven i el cap raonava, l’estat d’eufòria era immesurable. Anàvem llençats a guanyar el partit… Només faltaria després del miracle de Rafa Luz. Amb l’expulsió per cinc faltes d’un incombustible Morris Udeze, la invenció de Joan Plaza ha estat posar al que ha acabat sent el millor jugador del partit a la posició de pivot: Yves Pons. Bàsquet Girona reaccionava com mai després del cop duríssim rebut al temps reglamentari, però Rafa Luz anotava per empatar novament i acabar enviant el partit a una segona pròrroga amb el 103-103 gràcies a una gran defensa final de tot l’equip. La llei de l’ex s’apoderava dels darrers cinc minuts del partit. Yves Pons anotava des del tir lliure, després de rebot, des de triple, tapava tot tir al darrere… El francès estava a tot arreu (20 punts per ell) i això ens donava un avantatge que, ara sí, ens feia creure de valent en la victòria (minut 48, 113-106). Tot i el coixí, la por a perdre tornava a apoderar-se dels tricolors, i el partit s’ha decidit amb una nova cistella decisiva de Rafa Luz i amb fins a tres oportunitats del rival que acabarien sense trobar fortuna totes tres. Resultat final de 115-113 en un dels partits de bàsquets més besties que tu, jo i moltíssima gent haurà vist i veurà en tota la seva vida.
El proper partit és el diumenge 26 d’octubre a les 17:00 hores davant el Surne Bilbao Basket al Bilbao Arena.
